pala
1 f. [IMF] [IMI] [IT] Eina formada per una làmina de fusta o de ferro de forma comunament rectangular, trapezial o corba, amb una certa concavitat, adaptada a un mànec més o menys llarg segons l'ús al qual es destina.
2 1 f. [IMI] Fulla metàl·lica de diverses formes amb un ull o apèndix adequat per a fixar-hi un mànec, la qual forma part de diverses eines, com ara l'aixada, l'aixadell, l'arada moderna i la destral.
2 2 f. [IT] Peça de ferro que provoca l'aturada del teler mecànic quan la llançadora topa amb l'escarabat.
2 3 f. [AF] En tip., planxa de metall del fons d'algunes galeres que permet treure i traslladar els motlles tipogràfics un cop queden muntats.
2 4 f. [AF] Peça de ferro situada al marge inferior de la platina d'una minerva que té la missió de subjectar el paper en el moment de la impressió.
3 1 f. [OP] Element operatiu d'algunes excavadores, que consisteix en una peça metàl·lica de grans dimensions la concavitat de la qual constitueix una mena de recipient.
3 2 [OP] pala carregadora Màquina destinada a carregar materials que consisteix bàsicament en un xassís automotor muntat damunt d'erugues o de pneumàtics i proveït, al davant, d'una pala articulada.
3 3 [OP] pala llevaneu Planxa metàl·lica de la part davantera d'una màquina llevaneu o posada al davant d'un camió o d'un tractor.
4 f. [LC] [JE] [SP] Estri, generalment de fusta, que té una part ampla i prima i una altra que forma mànec, amb què s'impel·leix la pilota, la bola, etc., en diversos jocs. Jugar a la paret i amb pala.
5 1 f. [LC] Part ampla i prima de diferents instruments. Un rem de pala ampla. La pala del timó.
5 2 f. [LC] [AGR] per ext. La pala d'una dent incisiva. Les pales d'una figuera de moro.
5 3 f. [EI] Element propulsiu d'una hèlix, d'una turbina, etc., que va fixat al nucli o cos central.
5 4 f. [LC] [ED] Part d'algunes peces de vestir que consisteix en una làmina que recorda la de la pala. Una gorra amb pala. La pala d'una xarretera. La pala d'una sabata.
5 5 f. [IMI] Base de metall on s'encasten les pedres precioses.
6 f. [GG] Vessant de muntanya llis i de pendent molt fort, gairebé vertical.
7 f. [BO] En bot., tija plana, ampla i gruixuda.
